Sovint l´alimentació és un tema que vos preocupa molt a vosaltres famíles. Com introduir els aliments, què fer quan un infant no vol menjar, quan un infant és capritxós, quan tira el plat a terra o escup el menjar a cada cullerada, on posar els límits? Són preguntes freqüents que ens feim tots dia a dia.L´alimentació és important per diferents aspectes, els ajuda a créixer fisiològicament; però també psicològicament. Per un desenvolupament sa, els pares heu de ser molt cuidadosos amb els aliments que donau als vostres fills, els infants necessiten alimentar-se a través de l´atenció i l´afecte. És per això que el temps de menjar ha de ser un bon moment per petits i per grans.
En un primer moment el nadó succiona per alimentar-se. Necessita l´aliment per créixer però també necessita la mirada atenta de la mare, la seva calma...
Més endavant, l´infant farà jocs de mossegar i de ser mossegat com una manera de provar els vostres límits : A veure quan em diuen prou?...
Aquest joc entorn de la zona de la boca i que acompanya l´activitat del menjar és el motiu pel qual relacionam l´alimentació amb un intercanvi afectiu. Amb freqüència associam el menjar de la mare com el millor que han provat mai!
El moment que acompanya el fet de menjar ha de ser en un context de tranquil·litat, de plaer, de compartir coses que els facin sentir bé i de relacionar-se afectivament amb els altres i amb nosaltres mateixos (per exemple assaborint un bon plat).
Amb els infants més petits que comencen a descobrir els diferents aliments sovint es fa més difícil mantenir la calma necessària perquè puguin familiaritzar-se amb el menjar i amb el fet de menjar. En aquest moment que s´inicien requeriran molta paciència i flexibilitat per part dels pares i de les educadores. En la mesura que els pares pogueu ser més flexibles (no despreocupats), els infants seran més capaços d´autocontrolar-se i a poc a poc aprendran a menjar sols, a utilitzar bé els coberts...
Ser flexibles inclou deixar-los manipular els aliments, ensenyar-los allò que cuinareu, deixar-los tocar, olorar, jugar, portar-los al mercat a comprar! En definitiva el truc està en convertir en joc allò que volem que aprenguin.
Quan els infants són molt petits i es resisteixen a provar nous aliments,s'ha d'entendre que és una etapa en que el nadó comença a ser més conscient de si mateix i se sent més diferenciat de la seva mare; en aquest moment comença a voler coses per ell mateix i no accepta tot allò que li donau només per ser la mare qui li dóna. En aquesta etapa voldran comprovar totes les coses, explorar-les amb la boca i s´assegurarà bé d´un aliment abans de posar-se´l a la boca. En aquest moment és bo deixar-los jugar amb diferents aliments tous i que puguin manipular i posar-se a la boca sense cap risc de fer-se mal (formatges tendres, pernil dolç, tomàtiga...). Aquesta serà una bona manera perquè coneguin i agafin confiança a les coses noves a través dels seus sentits.
Heu de trobar temps per escoltar i observar els vostres fills i filles, això ajudarà al vostre sentit comú i els ajudarà a créixer amb autonomia i independència. A vegades la falta de temps és la responsable que s'eduquin dependents de vosaltres.
Ajudar-los a créixer i potenciar el desenvolupament de la seva autonomia ha de ser la vostra primera prioritat. A vegades és més fàcil posar-los la cullera a la boca perquè d´aquesta manera ens assegurem que no juguen amb el menjar i mengen tota la quantitat que creiem que necessiten. En aquests casos funciona molt bé tenir un altre plat i una altra cullera perquè ells puguin explorar i jugar lliurement. Hem de deixar-los que mengin sols des del primer moment que ens ho demanen.
Els infants saben que la seva alimentació ens preocupa i sovint juguen amb això per cridar-vos l´atenció. Mengen amb les mans, tiren el menjar, bolquen el plat, no s´acaben el menjar, ploren si no els hi posen la cullera a la boca perquè no volen menjar sols.
En definitiva, l´alimentació és una font de problemes freqüents; però generalment l´actitud de l´ambient, sobretot dels pares o de les educadores, pot tenir una influència significativa. Sovint aquests conflictes alimentaris se superen quan els infants deixen de sentir la inquietud i l´angoixa dels pares davant la seva resistència a menjar. Un bon ambient on puguin parlar de les seves coses ajudarà a relacionar el fet de menjar amb un moment esperat del dia. De la mateixa manera cuidar l´alimentació és cuidar dels vostres fills, fer que els aliments siguin agradables als seus ulls, posar la quantitat adequada, ser flexibles quan un aliment no els agrada tant com els altres i, sobretot, evitar que el menjar es converteixi en una moneda de canvi. Amb el menjar no es negocia!
Ànims!!!
