L'infant necessita estar net per sentir-se bé. Un bon canvi de bolquers no significa només tenir les tovalloletes i la crema a punt; és el moment idoni per establir una relació individual amb cada infant.
No es pot considerar el canvi de bolquer una acció mecànica de la qual cal alliberar-se tan de pressa com sigui possible.
No hem de veure l'infant com un objecte, sinó com un ésser humà, que sent, que hi veu, que té sentiments i que comprèn tot el que se li fa.
Durant el canvi de bolquer s'ha d'establir una relació privilegiada, cara a cara, hi ha d'haver un intercanvi emocional que li donarà una seguretat i una confiança que després li permetrà anar a jugar i descobrir el món que l'envolta.
Cada vegada que canviem a l'infant, només hem d'estar per ell.Hem de dedicar-li tot el temps que faci falta, però sempre tenint present a la resta del grup.
Hem de comunicar-nos amb els infants a través de la paraula, del gest i de la mirada. La verbalització permet que l'infant anticipi uns fets que més tard pot representar.
Els infants d'aquestes edats no es comuniquen verbalment, però sí que s'expresen a través de petits gestos; i per aixó hem d'estar atents al que ens vol transmetre; li hem de demostrar que ens interessa el que ell viu i sent.
Si l'infant es sent escoltat després podrà escoltar el que li diu la persona adulta.
Les mans de la persona adulta també parlen, és un diàleg molt important; les mans ténen un vocabulari propi: mans obertes, tancades,estirades...
És molt important que si es pot, el canvi es faci sempre al mateix lloc; això facilita la identificació de l'acció.
Col.locar a l'infant de manera que estigui de cara a la persona adulta facilita la comunicació i la conexió amb la mirada.
Quan hi hagi la possibilitat de canviar a l'infant estant dret,(quan ja manté l'equilibri) una possibilitat és fer-ho damunt una taula que estigui en un racó i on ell/a tengui un lloc en el qual es pugui agafar amb seguretat.
El canvi de bolquers ha de ser un moment tranquil i relaxat. Cal treure sempre les sabates i els pantalons a l'infant perquè no li quedin les cames immobilitzades. S'ha de demanar al nin que aixequi les cames i les hi hem d'aguantar amb la mà oberta sense forçar el seu cos. Si s'ha embrutat l'esquena i cal netejar-lo més amunt, se li ha de demanar que es posi de costat.
En definitiva, aquest moment ha de ser de l'infant, i ens hem de basar sempre en el respecte cap ell, és l'objectiu principal.
